. En total s’han detingut 18 persones, s’han escorcollat 14 pisos i locals i s’ha recuperat més de 15 tones de material sostret
· Al grup, que estava perfectament organitzat i jerarquitzat amb un repartiment de tasques molt estructurat, se li imputen una quinzena de fets acreditats
Un dispositiu conjunt format per agents de l’Àrea Central de Patrimoni i l’Àrea Central de Delictes Econòmics, de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, ha permès la desarticulació d’un grup, perfectament organitzat, que a través d’un entramat empresarial fraudulent venia objectes que prèviament sostreia de camions estacionats a les àrees de servei de les autopistes. En total s’han detingut 18 persones, tots de nacionalitat espanyola, les identitats de les quals són les següents:
-Manuel G. G. de 63 anys, veí de Barcelona
-Luis A. G. de 47 anys, veí de Barcelona
-Lorenzo S. A. de 23 anys, veí de Badalona
-Carmen A. S. de 42 anys, veí de Badalona
-Andrés S. S. de 53 anys, veí de Mataró
-Luis S. V. de 32 anys, veí de Viladecans
-Genaro G. R. de 33 anys, veí de l’Hospitalet de Llobregat
-Alejandro U. G. de 40 anys, veí de Barcelona
-Charles M. R. de 45 anys, veí de Barcelona
-Ivan L. J. de 27 anys, veí de Barcelona
-Manuel Pedro S. S. de 42 anys, veí de Sant Adrià del Besòs
-Francisco Manuel D. R. de 30 anys, veí de Santa Coloma de Gramanet
-Andrés S. M. de 28 anys, veí d’Argentona
-José María G. G. de 36 anys, veí de Santa Coloma de Gramanet
-Trinidad S. M. de 24 anys, veí de Barcelona
-Antonio Q. P. de 39 anys, veí de Santa Coloma de Gramanet
-Alberto R. I. de 32 anys, veí de Badalona
-Raul C.H., de xx anys, veí de Gavà
La investigació policial va començar a finals de l’any passat, a partir de la detecció de diferents partides de mercaderies sostretes a establiments comercials i supermercats de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El seguiment dels moviments del gènere va permetre determinar als investigadors que els productes havien estat venuts per diferents societats sense aparent activitat mercantil. Aquest element va fer aixecar les sospites en relació a l’existència d’un eventual entramat empresarial fraudulent, creat per donar una aparent cobertura legal a la venda de mercaderies sostretes.
Aquesta estructura empresarial havia estat constituïda de manera que el seguiment de les operacions comercials relacionades amb la mercaderia il·lícita conduïa a societats pantalla, amb l’objectiu de dificultar la traçabilitat entre el seu origen i la destinació final.
La sofisticació d’aquesta trama de societats es posava de relleu en el fet que els investigadors van detectar, a partir de l’estudi dels moviments bancaris, fluxos ficticis de diners entre les empreses. Aquesta estratègia tenia com a finalitat la simulació de moviments de diners corresponents a operacions comercials que, en realitat, no s’havien realitzat. Per efectuar aquesta pràctica utilitzaven un testaferro controlat per un dels principals investigats i que es considera el cervell creador d’aquesta sofisticada estructura empresarial. Els agents el van poder identificar el testaferro com a Manuel G.G.i van verificar la seva vinculació amb la trama societària investigada, formada per més de vint-i-cinc empreses.
Les indagacions per poder arribar a establir la relació inequívoca entre el producte venut al client final i el robatori han estat complexes, ja que en la majoria d’ocasions el gènere passava per nombroses societats i/o intermediaris.
L’estructura del grup
El grup investigat tenia dos nivells d’especialització diferenciats: una part dels seus integrants estaven especialitzats en la comissió dels robatoris, mentre que d’altres membres de l’organització actuaven com a intermediaris o receptadors i eren els encarregats de rebre el producte i gestionar-ne la posterior sortida al mercat.
La cèdula que cometia els robatoris estava composada per més de deu persones i actuaven com a teloners. Seguien el patró d’actuació consistent en accedir a la càrrega dels camions mitjançant el trencament de la lona que envolta el camió per endur-se’n la càrrega.
Els robatoris es consumaven generalment en franja horària nocturna en àrees de descans d’autopistes durant l’estona de descans dels conductors, mentre dormien. En algunes ocasions van utilitzar la violència i la intimidació per poder fer efectiu el robatori, davant la resistència d’alguns dels camioners que els havien sorprès durant el robatori.
En algunes ocasions, després de valorar-ne el risc i l’oportunitat, els membres encarregats de realitzar els saquejos sostreien directament el camió. A continuació, el portaven a un lloc segur com locals en barris de configuració industrial o amagatalls habilitats en zones boscoses i buidaven la mercaderia amb posterioritat.
La cèdula criminal era molt activa, ja que intentaven cometre robatoris pràcticament a diari i l’integraven persones amb antecedents policials, relacionats amb delictes contra el patrimoni.
L’altre grup, altament especialitzat, actuava com a distribuïdor del gènere. Els investigadors van poder establir quins eren els canals de distribució del gènere i la participació d’altres mitjancers que podien actuar de forma independent o coordinats entre sí, en funció del grau de dificultat, per donar una sortida rendible als productes.
La tipologia dels articles amb els quals es comerciava de manera il·lícita abastava qualsevol producte amb sortida al mercat com: electrodomèstics, cosmètica, roba, sabates, licors, eines, ulleres de sol o dispositius electrònics.
Un cop obtinguts els articles, es transportaven i s’emmagatzemaven en naus industrials, trasters de lloguer, empreses o botigues, controlades pels investigats, a l’espera de localitzar un comprador. El preu de venda era sensiblement inferior al preu de mercat i el client final solia tenir ple coneixement de la procedència il·lícita del producte. La xarxa d’intermediaris amb capacitat de donar sortida a l’estoc, en ocasions rebia material procedent d’altres grups criminals, dedicats a altres tipus de robatoris. Aquest element indica el seu alt grau d’especialització, que els permetia donar sortida a mercaderies de diversa tipologia obtingudes a partir d’actes il·lícits.
L’operatiu policial, que va coordinar el Jutjat d’instrucció núm. 17 de Barcelona, va permetre recuperar més de 15 tones de mercaderia sostreta i es van detenir divuit persones, a més de fer catorze entrades i perquisicions en immobles i locals distribuïts a les localitats de Barcelona, Badalona, Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Gavà, Cervelló i Sant Boi de Llobregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada