La pressió policial fa que, dels onze grups organitzats que el 2011 enganyaven turistes a la Rambla, ara només en quedi un d'actiu
Veient la nova situació, l'Ajuntament de Barcelona no farà la campanya de sensibilització
La prudència, i l'experiència, aconsellen no caure en el cofoisme. Com en qualsevol anàlisi de l'evolució d'una conducta delinqüencial, la prudència ha de ser norma. Fet aquest apunt, i sense que es pugui donar ni de bon tros per extinta, la presència i l'activitat dels trilers en un indret tan emblemàtic com la Rambla de Barcelona, ha passat a ser gairebé residual. Dels onze grups estructurats –formats per una desena de persones cadascun– que fa dos anys es dedicaven a aquesta pràctica il·legal al popular passeig, ara tan sols en queda un d'operatiu, la presència del qual, a més, és molt intermitent i purament estacional. A diferència, però, del que passa amb altres fenòmens equiparables, aquest descens no n'ha provocat el desplaçament en bloc cap a altres punts de la ciutat. L'assetjament policial és la clau de volta que explica aquest descens tan dràstic.
Fins fa relativament poc, la via de l'Ajuntament de Barcelona per combatre aquesta activitat era buscar, i recopilar, proves per poder-la denunciar per la via judicial utilitzant la figura penal de la banda organitzada. Per aquest motiu, només el 2011 es van arribar a incoar fins a 4.075 denúncies penals i 1.069 d'administratives. El juny de l'any passat, però, aquesta estratègia va viure un revés implacable. Una resolució de l'Audiència de Barcelona va concloure que no es podia aplicar la categoria de grup criminal als trilers, ja que, entre altres arguments, la seva presència no suposa una alteració greu de les bases de convivència en què es fonamenta l'estat de dret. Calia un nou enfocament, ja que des del consistori s'ha considerat que aquest frau, que s'acarnissa especialment amb els turistes, suposa un llast per a la imatge de Barcelona com a ciutat.
Amb el front judicial convertit en un mur, el gener del 2012 la Guàrdia Urbana va reorientar els seus objectius: ara ja no es tractava tant de documentar l'estafa, sinó d'impedir-la directament. Una tàctica que ha demanat una tasca de patrullatge intensiu per la Rambla, amb la voluntat confessa de dissuadir la presència de les bandes. El resultat és que durant el 2012 el nombre de denúncies penals va caure fins a 48, però en canvi el nombre d'administratives es va incrementar fins a 1.988. Aquell any, l'activitat dels trilers ja es va reduir a tres grups.
Fonts municipals han explicat que durant els primers cinc mesos d'enguany, ja no se n'ha detectat cap. Al juny, però, sí que es va advertir de la presència d'una banda nova, formada per deu persones, que es van intentar implantar de nou al passeig aprofitant, sobretot, els canvis de torn en les rondes de la Guàrdia Urbana. Els integrants estan perfectament identificats i, segons les mateixes fonts, la pressió a què estan sotmesos els ha motivat a intentar desplaçar l'activitat, sense èxit, a punts adjacents com ara el Portal de la Pau.
El fet que s'hagi aconseguit limitar el fenomen fins a convertir-lo gairebé en testimonial ha dut l'Ajuntament de la capital catalana a no contractar aquest any la campanya informativa adreçada als turistes, en la qual, i mitjançant tríptics, banderoles o fullets que es repartien als creueristes, se'ls informava del risc de ser víctimes d'una estafa si queien en mans d'un triler.
LA XIFRA
1.988 denúncies administratives va interposar la Guàrdia Urbana l'any passat contra trilers que operaven a la Rambla.
‘Professionals' de l'est d'Europa
Hi ha un discurs romàntic, bucòlic, que retrata els trilers com una part de la Barcelona canalla que ja no serà. La dels anys noranta, en què aquest negoci estava controlat per oportunistes locals que, amb una certa impunitat, es col·locaven en punts estratègics com ara davant d'El Corte Inglés de plaça Catalunya. La Barcelona turística d'avui dia, però, poc té a veure amb aquella fotografia de Polaroid. I els trilers que queden, tampoc. Ara aquests grups estan formats per integrants de l'Europa de l'Est –de punts com ara Macedònia i Bòsnia– que dominen perfectament diverses llengües, però que continuen actuant, això sí, de manera coordinada: hi ha el cap de la partida, que és qui mou els gobelets amb la boleta, els ganxos que actuen com a falsos clients i els guaites. Aquests últims, però, han substituït el tradicional crit d'“Aigua!” per alertar de la presència policial, per una discreta trucada de mòbil. En una jornada propícia, aquests grups podien ensarronar entre quinze i vint persones, per descomptat majoritàriament turistes, i obtenir uns guanys de 700 euros. En els últims anys, també s'havia detectat que aquestes bandes, que es movien de manera itinerant per diverses ciutats, tenien un comportament cada cop més violent, fins al punt d'arribar a robar els jugadors.
Font: EL PUNT AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada