El Consell Nacional de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha acordat donar "ple suport" a la petició del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i d'una seixantena d'alcaldes catalans per reclamar un enduriment del Codi Penal pel que fa als robatoris en l'àmbit rural.
Davant més d’una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya, el president de l'ACM. Miquel Buch, ha explicat també que, en el marc de la comissió de governs locals, ha sol·licitat a les conselleries d’Interior, Justícia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya que actuïn ràpidament per donar suport a les persones afectades per aquests furts. "No podem permetre que la gent que vulneren la llei d’una manera reiterada, doni la sensació que surten amb impunitat absoluta".
Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé ha destacat que els furts agrícoles estan generant una inquietud molt gran als ciutadans i ciutadanes de les Terres de Lleida. Ha demanat que l’ACM es faci seva la proposta que es fa des dels 60 ajuntaments i la Diputació de Lleida per tal que es modifiqui el codi penal que en aquests moments està en tràmit de reforma.
El Consell Nacional de l’ACM que ha comptat amb la presència dels 4 presidents de les diputacions catalanes i més d’una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses, ha aprovat una moció de suport a aquesta petició.
Font: bondia.cat
Creieu que endurir el codi penal es la solució?
O be creieu que com diu @PedroCTorrente que s'hauria de pensar en la Criminologia?
Us convido a fer servir aquesta entrada al blog per donar la vostra opinio.
Bona tarda, totalment d'acord amb Pedro, ja sabem que endurir les penes no funciona, hem de fer recerca de sistemes preventius i proactius, per tal d'evitar aquests furts. Podem parlar de Prevenció Situacional, de fer mapes delictius, de fer servir guies POP i programes dirigits a aquesta problemática. Jo crec que ja toca que els criminòlegs, que per això han estudiat, diguin la seva. Si tenim mal anem al metge, que és qui sap de malalties, llavors si tenim problemes amb crims i delictes haurem d'anar a aquells que estudien aquesta ciencia.
ResponEliminaSalutacions
Bona tarda;
ResponEliminam´agradaria aportar alguna evidència al parlar del mínim efecte que endurir les penes té vers la delinqüència.
En primer lloc, cal assenyalar que, a l´àmbit de la prevenció del delicte, d´una banda, i a l´àmbit del tractament dels infractors, per l´altra, sempre em estat guiats pel sentit comú.
Malauradament, sabem, gràcies als estudis criminològics en aquestes matèries, que el sentit comú no funciona gaire a l´hora de prevenir/tractar el delicte/delinqüent. Com a exemples, podem citar dos dels programes més avaluats arreu del món, com ara l´anomenat Scared Straight ("l´ensurt imborrable) o bé el DARE (protocol encaminat a reduïr el consum de drogues), l´aplicació dels quals no només s´ha demostrat com ineficaç, sinó també ha demostrat que, en algunes circumstàncies, s´agreuja el problema.
En la qüestió què ens ocupa aquí, la disuasió mitjançant la sanció penal i l´agreujament de les condemnes, la situació no es gaire diferent.
D´una banda, ben es certa l´assunció què ens diu que les sancions poden dissuadir, però, tanmateix, com han assenyalat Kleck et al. (2005), allò més important no és la quantitat del càstig, sinó més aviat, la certesa del mateix; és a dir, que ens agafaran si cometem un delicte.
A més a més, i seguint a Von Hirsch et al.. (1999), per a que la pena tingui efectes preventius (dissuasió), cal que: el públic sigui conscient de la probabilitat d´èsser descobert; el delinqüent tingui en compte tant la severitat com la certesa del càstig; que percebi un risc real d´èsser descobert; que, en cas d´haver estat descobert, se li apliquin els canvis legislatius, i; que estigui disposat a canviar el seu comportament prenent en consideració la resta de requisits establerts.
Fa un anys, autors com Cook (1980) o Nagin (1998) van afirmar que era evident que la pena tenia efectes preventius, si bé Nagin (1998) també alertava de les dificultats a l´hora de generalitzar els resultats obtinguts.
Doob y Webster (2003) ressenyen que no hi ha evidència empírica per recolzar l´augment de la severitat de les penes com a mètode preventiu.
Durlauf i Nagin (2012) tampoc no troben evidència empírica al respecte, fet pel qual no es possible justificar l´augment de la severitat atenent als costos econòmics què van aparellats.
Bushway i Paternoster (2009) assenyalen que el mínim impacte de les sancions a l´hora de reduïr la delinqüència es deu a que el delinqüent no té en consideració la sanció penal, la qual considera molt improbable i molt dilatada en el temps si és que es produeix.
Entre d´altres estudis, aquests són alguns dels més famosos i citats a la matèria.
D´altra banda, hi ha disponible un magnífic manual de Medina-Ariza (2011) al qual es recullen aquests i d´altres estudis, i el qual és molt útil per aproximar-se a aquestes i d´altres qüestions relacionades amb la prevenció del delicte.
Amb la finalitat de no avorrir al lector, aquesta obra (Medina-Ariza, 2011), però també altres, com ara, Garrido i Redondo (2013), de caràcter general i accessible al públic menys especialitzat en Criminologia, mostren com altres intervencions són molt més efectives que la sanció penal a l´hora de reduïr la delinqüència.
ResponEliminaCom a exemples, i sense aprofundir-ne molt, podem parlar-ne de programes comunitaris, de programes fonamentats en la prevenció situacional, de programes derivats de les diverses estratègies policials focalitzades a la resolució de problemes específics (com assenyala en Daniel), o bé programes multi-modals en què es combinen diferents estratègies preventives, sense oblidar-nos de programes preventius fonamentats en la prevenció mitjançant la modificació de l´espai físic.
També s´ha de ressenyar que la majoria de programes no s´han testat a un espai com ara "el camp", sinó que han tingut més a veure amb el context urbà.
Malgrat això, el problema no és l´àmbit d´aplicació (que també): el problema de fons és demanar, sense considerar altres solucions, allò que el sentit comú ens indica, sense importar si funciona o no. Evidentment, estem parlant d´endurir la sanció penal.
A més, un altre problema afegit: no s´avalua l´impacte que les diferentes mesures què es prenen han tingut vers el problema tractat.
Pot ser, i només pot ser, s´emprin unes o altres mesures, caldria avaluar-les per poder parlar amb rigor científic de què funciona i què no.
Això no és només una exigència científica: és el valor afegit que la Criminologia i els seus professionals aporten a la ciutadania, entre d´altres qüestions. No només a nivell de seguretat, sinó també a nivell econòmic, donat el fet que les pràctiques preventives efectives estalvien diners a l´Administració i, per tant, al conjunt de la societat.
Espero haver justificat la meva postura i, com no, espero que el debat sigui de profit per a tots plegats (començant per mi mateix).
Salutacions!
Pedro