Jordi Mora Soria és el nou cap de la
Policia Local de Manresa. Amb el rang d'inspector és un gran professional
orgullós de la seva tasca per la que es considera un privilegiat. Parlar amb
ell una estona, com ha accedit a fer-ho amb Manresainfo.cat, encomana l’esperit
de l'home honest, inquiet pel seu entorn i lluitador per la justícia en tots
els àmbits. Sens dubte, un gran cap per iniciar una nova època en aquest cos.
Nascut l'any 1957, va cursar estudis de Dret i es va llicenciar a la
Universitat Autònoma de Barcelona. És casat i té tres fills, un d'ells, el
mitjà, segueix els seus passos a la Policia Local de Manresa. Com a virtut diu
que li agrada molt la relació amb les persones i saber escoltar. Com a defecte,
i amb broma, confessa ser una mica enteradillo, però, seriosament, afegeix que
són les altres persones les que haurien d'opinar. No té fòbia a res ni a ningú.
Religiosament parlant no es defineix, tot i dir que les respecta totes, que per
cultura ha seguit la cristiana però reconeix no seguir els protocols de cap
religió en concret. En política tampoc es declina per cap opció. Demòcrata
convençut, respecta a tots els polítics quan manen siguin del color que siguin.
Diu que no és per no mullar-se, simplement és així.
- Quans any fa que ets Policia Local?
- Des de l'any 1980. O sigui que ja fa trenta-dos anys.
- Quina va ser la motivació que et va portar a apuntar-te?
- Home, en aquells moments no saps ben bé que és, jo m'havia casat, tenia dos nens, busques una sortida laboral i quan comences a conèixer és quan t'adones on has entrat. És una de les millors decisions que he pres a la meva vida. L'orgull que sento és immens.
- Per què hi ha policies que lluiten per pujar de rang i altres que es contentes amb ser guàrdies bàsics?
- Això depèn de cadascú, jo particularment no és que m'agradi manar simplement, m'agrada superar-me i presentar-me a les convocatòries per pujar. Altres es veuen més necessaris complint amb el seu treball des de la base. Ja dic, cadascú té les seves aspiracions.
- M'imagino que després de dinou anys de regnat d'Alfons Sánchez, ho deus haver trobat tot endreçat...
- Sí, naturalment. Treballàvem totes les hores colze a colze i ara potser el trobo a faltar perquè ens repartíem la feina, però som bons amics i bons companys.
- Seguiu mantenint una bona col·laboració?
- Sí, i tant. És que l'Alfons és l'Alfons. Ja vam entrar junts a la Policia Local.
- Aquesta decisió de canvi, no creus que es deu més a motivació política no pas operativa?
- Sincerament no ho sé. A vegades ho hem comentat amb ell. Ara perquè estem en la situació de crisi que estem, però en qualsevol feina, sempre que hi ha una responsabilitat, com aquí, al darrera, potser no és bo mantenir al capdavant a la mateixa persona. Ja sigui per motius de cansament o el que sigui, potser és bo canviar de tasca i enfrontar nous reptes, La monotonia pot ser una causa. No parlo concretament d'aquest cas, però hauria d'entrar dins la normalitat.
- Per aquesta regla de tres, ja saps que qualsevol dia pots passar a dirigir Emergències i Protecció Civil?
- Podria ser, i ho trobaria totalment digne si se'm respecta com a persona. No s'ha de veure més enllà, seria una situació “normaleta”. No sé que passa a les altres policies, però aquí entra dins el possible.
- Tots els caps, de qualsevol empresa, deixen sempre un segell personal. Quin serà el teu?
- Les bones relacions, la honestedat, com a bona persona, potser no és la paraula apropiada. Ser digne i haver complert amb la tasca que s'espera de tu. Per a mi és molt important.
- Ens coneixem d'èpoques en que la Policia Local tenis un altre tarannà. Per què creus que ara ha canviat?
- Hem canviat tots. No només la Policia Local, també ha canviat la societat. Abans era menys complicat tot. Sorties al carrer cuidaves la bona relació, estaves tot el dia en una cruïlla i es feia més fàcil el tracte amb la societat. Ara tenim una formació, junts amb d'altres policies, de nou mesos d'acadèmia. Surts amb unes capacitats tècniques que abans no hi eren, i per això no es pot comparar. Avui dia en l'equipament que portem als cotxes patrulles, entre altres coses hi ha armilles antibales, cosa que abans això era impensable. A més, sense molestar a les altres policies, la local no només té la tasca d'agafar als dolents i als que delinqueixen, també fem altres tasques més sordes i que no traspassen l'àmbit intern, però el receptor sap que la Policia Local l'ha ajudat. Això fa perdre aquell encant que tenia el policia d'abans. Tant de bo aconseguís ajuntar la part entranyable del policia amb tota la capacitat tècnica.
- Una vegada un Policia Local em va dir que abans, els policies entranyables, es venien al cacic de torn i ara, segons ell, com a més professionals que es consideren, són una mena d'intocables...
- Potser les paraules no van ser les adequades . Jo no se d'abans. A l'època que jo vaig entrar la situació no era aquesta, en tot cas aquest senyor ha expressat malament el que voldria dir, que no ho sé. Ignoro si algun policia queia en alguna temptació, però segur que la resta era molt íntegre. En tot cas ho desconec i el que puc assegurar és que avui dia està tot molt reglat. Les coses han canviat, tots hem canviat, per a bé i per a mal.
- La Policia local vetlla pel compliment de les lleis i les ordenances, però apart de les seves funcions preventives i executives, quines són les obligacions del policia davant del ciutadà?
- Les tasques pròpies d'un policia. Moltes de les coses que fem no som titulars, seguretat ciutadana ho compartim amb altres cossos, policia judicial, tenim una part juntament amb altres policies...Després el dia a dia amb el ciutadà, el trànsit i altres coses. Se'ns fa impossible. La comparació amb abans està fora de lloc. Motivacions econòmiques, també, impossibiliten la presència constant d'un guàrdia en una cruïlla i per això la relació del dia a dia amb el ciutadà és més feixuga.
- Pot un ciutadà exigir un decor en la uniformitat al policia, demanant-li que exhibeixi el número d'identificació i una complerta utilització de l'uniforme, gorra inclosa?
- La correcta uniformitat és sempre exigible. Clar que també hi ha situacions, si els veus en un incendi col·laborant amb les tasques d'extinció, si van sense gorra també entra dins la lògica. Ara bé, quan es dirigeixen al ciutadà, haurien d'anar vestits completament i de manera correcta. En cas contrari es pot formular una queixa formal aquí, a "La Florinda".
- Puc entendre que els joves acabats de sortir de l'acadèmia, vagin una mica de "generals", però amb el pas del temps perquè no es fonen amb la realitat quotidiana de la ciutat?
- Home, jo no utilitzaria aquestes paraules, ni generals ni soldats, però entenc el que vols dir. És el sistema de la policia. No és culpa de cap ajuntament però hi ha cert desgavell entre les policies. A nivell econòmic no és el mateix el que guanya un Guàrdia Civil o un Policia Nacional. Hi hauria d'haver més una uniformitat entre tots. Nosaltres som uns grans desconeguts i quan el ciutadà entra a qüestionar la uniformitat del policia, hi ha moltes altres coses al darrera.
- Quans any fa que ets Policia Local?
- Des de l'any 1980. O sigui que ja fa trenta-dos anys.
- Quina va ser la motivació que et va portar a apuntar-te?
- Home, en aquells moments no saps ben bé que és, jo m'havia casat, tenia dos nens, busques una sortida laboral i quan comences a conèixer és quan t'adones on has entrat. És una de les millors decisions que he pres a la meva vida. L'orgull que sento és immens.
- Per què hi ha policies que lluiten per pujar de rang i altres que es contentes amb ser guàrdies bàsics?
- Això depèn de cadascú, jo particularment no és que m'agradi manar simplement, m'agrada superar-me i presentar-me a les convocatòries per pujar. Altres es veuen més necessaris complint amb el seu treball des de la base. Ja dic, cadascú té les seves aspiracions.
- M'imagino que després de dinou anys de regnat d'Alfons Sánchez, ho deus haver trobat tot endreçat...
- Sí, naturalment. Treballàvem totes les hores colze a colze i ara potser el trobo a faltar perquè ens repartíem la feina, però som bons amics i bons companys.
- Seguiu mantenint una bona col·laboració?
- Sí, i tant. És que l'Alfons és l'Alfons. Ja vam entrar junts a la Policia Local.
- Aquesta decisió de canvi, no creus que es deu més a motivació política no pas operativa?
- Sincerament no ho sé. A vegades ho hem comentat amb ell. Ara perquè estem en la situació de crisi que estem, però en qualsevol feina, sempre que hi ha una responsabilitat, com aquí, al darrera, potser no és bo mantenir al capdavant a la mateixa persona. Ja sigui per motius de cansament o el que sigui, potser és bo canviar de tasca i enfrontar nous reptes, La monotonia pot ser una causa. No parlo concretament d'aquest cas, però hauria d'entrar dins la normalitat.
- Per aquesta regla de tres, ja saps que qualsevol dia pots passar a dirigir Emergències i Protecció Civil?
- Podria ser, i ho trobaria totalment digne si se'm respecta com a persona. No s'ha de veure més enllà, seria una situació “normaleta”. No sé que passa a les altres policies, però aquí entra dins el possible.
- Tots els caps, de qualsevol empresa, deixen sempre un segell personal. Quin serà el teu?
- Les bones relacions, la honestedat, com a bona persona, potser no és la paraula apropiada. Ser digne i haver complert amb la tasca que s'espera de tu. Per a mi és molt important.
- Ens coneixem d'èpoques en que la Policia Local tenis un altre tarannà. Per què creus que ara ha canviat?
- Hem canviat tots. No només la Policia Local, també ha canviat la societat. Abans era menys complicat tot. Sorties al carrer cuidaves la bona relació, estaves tot el dia en una cruïlla i es feia més fàcil el tracte amb la societat. Ara tenim una formació, junts amb d'altres policies, de nou mesos d'acadèmia. Surts amb unes capacitats tècniques que abans no hi eren, i per això no es pot comparar. Avui dia en l'equipament que portem als cotxes patrulles, entre altres coses hi ha armilles antibales, cosa que abans això era impensable. A més, sense molestar a les altres policies, la local no només té la tasca d'agafar als dolents i als que delinqueixen, també fem altres tasques més sordes i que no traspassen l'àmbit intern, però el receptor sap que la Policia Local l'ha ajudat. Això fa perdre aquell encant que tenia el policia d'abans. Tant de bo aconseguís ajuntar la part entranyable del policia amb tota la capacitat tècnica.
- Una vegada un Policia Local em va dir que abans, els policies entranyables, es venien al cacic de torn i ara, segons ell, com a més professionals que es consideren, són una mena d'intocables...
- Potser les paraules no van ser les adequades . Jo no se d'abans. A l'època que jo vaig entrar la situació no era aquesta, en tot cas aquest senyor ha expressat malament el que voldria dir, que no ho sé. Ignoro si algun policia queia en alguna temptació, però segur que la resta era molt íntegre. En tot cas ho desconec i el que puc assegurar és que avui dia està tot molt reglat. Les coses han canviat, tots hem canviat, per a bé i per a mal.
- La Policia local vetlla pel compliment de les lleis i les ordenances, però apart de les seves funcions preventives i executives, quines són les obligacions del policia davant del ciutadà?
- Les tasques pròpies d'un policia. Moltes de les coses que fem no som titulars, seguretat ciutadana ho compartim amb altres cossos, policia judicial, tenim una part juntament amb altres policies...Després el dia a dia amb el ciutadà, el trànsit i altres coses. Se'ns fa impossible. La comparació amb abans està fora de lloc. Motivacions econòmiques, també, impossibiliten la presència constant d'un guàrdia en una cruïlla i per això la relació del dia a dia amb el ciutadà és més feixuga.
- Pot un ciutadà exigir un decor en la uniformitat al policia, demanant-li que exhibeixi el número d'identificació i una complerta utilització de l'uniforme, gorra inclosa?
- La correcta uniformitat és sempre exigible. Clar que també hi ha situacions, si els veus en un incendi col·laborant amb les tasques d'extinció, si van sense gorra també entra dins la lògica. Ara bé, quan es dirigeixen al ciutadà, haurien d'anar vestits completament i de manera correcta. En cas contrari es pot formular una queixa formal aquí, a "La Florinda".
- Puc entendre que els joves acabats de sortir de l'acadèmia, vagin una mica de "generals", però amb el pas del temps perquè no es fonen amb la realitat quotidiana de la ciutat?
- Home, jo no utilitzaria aquestes paraules, ni generals ni soldats, però entenc el que vols dir. És el sistema de la policia. No és culpa de cap ajuntament però hi ha cert desgavell entre les policies. A nivell econòmic no és el mateix el que guanya un Guàrdia Civil o un Policia Nacional. Hi hauria d'haver més una uniformitat entre tots. Nosaltres som uns grans desconeguts i quan el ciutadà entra a qüestionar la uniformitat del policia, hi ha moltes altres coses al darrera.
- Quan veu tenir el problema laboral, originari de tantes
especulacions, no creus que hauríeu trobat més aviat la solució si la
ciutadania s'hagués posat al vostre costat? Per què creus que no va ser així?
- Segurament. Allò va passar de cop i volta. Per a mi seria més fàcil no contestar-te, perquè és un tema bastant delicat. Tampoc va ser tant com s'ha esbombat. Quan els crits als plens també hi havia d'altres funcionaris. Al carrer no se què es va arribar a fer. En tot cas a mi no em va agradar gens, ni als policies tampoc els hi agradava. La cosa va arribar de cop i volta. Mesos abans s'havia arribat a un acord econòmic si comparem amb altres policies locals. Interiorment i econòmicament el policia va pensar: "Si hem arribat a un acord, per què ara ens fan això?"...
- ... Però la ciutadania no us va donar suport, per què?
- No ho sé, sincerament. Nosaltres fem moltes coses bones cada dia i no tenim el reconeixement dels ciutadans. Bona, mediocre o dolenta és la nostra policia, la de Manresa.
- M'imagino que la relació amb altres policies és perfecte, d'això te'n vas cuidar tu i per això et van guardonar, oi?
- Les medalles no es guanyen, te les atorguen. Vol dir que algú es fixa amb tu i no és falsa modèstia, però tot plegat és gràcies a tota la gent que hi ha al darrera, que és molta i molt bona.
- Probablement, com a tot arreu, hi ha un mínim nombre de persones que no actuen amb la diligència exigible i això esquitxa a la resta del col·lectiu. Existeix aquesta minoria a la Policia Local?
- No en absolut. Ens hem de creure que som policies i hem d'arribar al ciutadà, potser no tots tenim les mateixes habilitats però sempre des del concepte de policies.
- Ja sé que la crisi és la culpable de tot, però hi ha prevista alguna convocatòria per entrar a la Policia Local de Manresa?
- No podem fer-ho ara. Legalment no està permès. Abans érem 113 policies i ara som 102. Només aleshores teníem la plantilla complerta. Però actualment, des del govern central s'ha prohibit cobrir places de policies, malgrat alguna excepció puntual en la Nacional.
- En tot cas animaries a la gent jove perquè s'hi apuntés?
- Naturalment. És un privilegi treballar a la Policia Local de Manresa. Parlo en primera persona, quan vaig entrar una mica per trobar feina, amb els anys t'adones que et formes millor com a persona, et relaciones amb la gent de l'exterior, a més m'agrada aquesta vida que m'ha permès estudiar, la meva família està contenta i orgullosa. Amb poques paraules, és un treball que omple molt.
- Et veig amb ganes de canviar coses, d'aquí a un parell d'anys, si Déu vol i encara som aquí, et compromets a concedir-me una altra entrevista per examinar resultats?
- Naturalment que sí, quan vulguis.
- Vols afegir alguna cosa?
- Doncs sí. A totes les entrevistes surten temes que tenim aquí. Totes les mobilitzacions, etc. Jo el que vull transmetre és l'orgull de ser policia, i que hi ha molta gent bona. Jo si estic ara aquí, al capdavant, és per tota la gent que hi ha al darrera. No ho dic com a paraules fetes, en absolut. Hi ha gent encantadora i orgullosa de ser policies de la seva ciutat, Manresa.
- Segurament. Allò va passar de cop i volta. Per a mi seria més fàcil no contestar-te, perquè és un tema bastant delicat. Tampoc va ser tant com s'ha esbombat. Quan els crits als plens també hi havia d'altres funcionaris. Al carrer no se què es va arribar a fer. En tot cas a mi no em va agradar gens, ni als policies tampoc els hi agradava. La cosa va arribar de cop i volta. Mesos abans s'havia arribat a un acord econòmic si comparem amb altres policies locals. Interiorment i econòmicament el policia va pensar: "Si hem arribat a un acord, per què ara ens fan això?"...
- ... Però la ciutadania no us va donar suport, per què?
- No ho sé, sincerament. Nosaltres fem moltes coses bones cada dia i no tenim el reconeixement dels ciutadans. Bona, mediocre o dolenta és la nostra policia, la de Manresa.
- M'imagino que la relació amb altres policies és perfecte, d'això te'n vas cuidar tu i per això et van guardonar, oi?
- Les medalles no es guanyen, te les atorguen. Vol dir que algú es fixa amb tu i no és falsa modèstia, però tot plegat és gràcies a tota la gent que hi ha al darrera, que és molta i molt bona.
- Probablement, com a tot arreu, hi ha un mínim nombre de persones que no actuen amb la diligència exigible i això esquitxa a la resta del col·lectiu. Existeix aquesta minoria a la Policia Local?
- No en absolut. Ens hem de creure que som policies i hem d'arribar al ciutadà, potser no tots tenim les mateixes habilitats però sempre des del concepte de policies.
- Ja sé que la crisi és la culpable de tot, però hi ha prevista alguna convocatòria per entrar a la Policia Local de Manresa?
- No podem fer-ho ara. Legalment no està permès. Abans érem 113 policies i ara som 102. Només aleshores teníem la plantilla complerta. Però actualment, des del govern central s'ha prohibit cobrir places de policies, malgrat alguna excepció puntual en la Nacional.
- En tot cas animaries a la gent jove perquè s'hi apuntés?
- Naturalment. És un privilegi treballar a la Policia Local de Manresa. Parlo en primera persona, quan vaig entrar una mica per trobar feina, amb els anys t'adones que et formes millor com a persona, et relaciones amb la gent de l'exterior, a més m'agrada aquesta vida que m'ha permès estudiar, la meva família està contenta i orgullosa. Amb poques paraules, és un treball que omple molt.
- Et veig amb ganes de canviar coses, d'aquí a un parell d'anys, si Déu vol i encara som aquí, et compromets a concedir-me una altra entrevista per examinar resultats?
- Naturalment que sí, quan vulguis.
- Vols afegir alguna cosa?
- Doncs sí. A totes les entrevistes surten temes que tenim aquí. Totes les mobilitzacions, etc. Jo el que vull transmetre és l'orgull de ser policia, i que hi ha molta gent bona. Jo si estic ara aquí, al capdavant, és per tota la gent que hi ha al darrera. No ho dic com a paraules fetes, en absolut. Hi ha gent encantadora i orgullosa de ser policies de la seva ciutat, Manresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada