Els robatoris amb força a segones residències repunten al Camp de Tarragona

El volum de delictes baixa un 3,58% en l'últim any

Els robatoris amb força a segones residències continua a l'alça al Camp de Tarragona. En aquest darrer tram de l'any s'ha donat un repunt, del 6,7%, que contrasta amb la tendència global a la baixa de fets delictius, en concret, del 3,58%. A falta de tancar l'any, els Mossos es donen per satisfets dels esforços invertits per combatre delictes comuns al territori, com el top manta o la simulació de delictes, que ha crescut fins a un 51% en el darrer any. L'intendent dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, Jaume Giné, no creu que la crisi expliqui l'augment de robatoris. Giné fa una valoració de l'activitat policial d'aquest 2012, esquitxada per la polèmica del 14-N.

Més enllà dels esdeveniments ocorreguts durant el 14-N, aquest ha estat un any relativament plàcid a nivell policial. En els darrers mesos els accidents a la xarxa viària han tendit a la baixa i el volum de delictes comesos descendeix des de fa cinc anys seguits. Enguany el descens se situa entorn el 3,5%, a falta de tancar l'any. "El marcador a zero no el podrem tenir mai", remarca Giné.

Els robatoris a l'interior de vehicles han descendit un 17,37% i els robatoris amb força a domicilis han minvat lleugerament, en un 0,47% -en primeres residències fins i tot han baixat un 8%. La dada negativa és aquest repunt que presenten les segones residències, sobretot a la zona de costa. "Està molt disparat perquè són habitatges fàcils d'entrar i un al costat de l'altre", diu Giné.

Pel que fa als robatoris silenciosos, és a dir, comesos de nit, s'han reduït dràsticament en un 54% del novembre passat fins al mes d'octubre d'enguany, però darrerament també s'han tornat a disparar. Cal tenir en compte que al Camp s'hi compten 576 urbanitzacions, 288 hotels, 52 càmpings, 163 cases rurals, 89 ermites, 1.700 masies censades i més d'un centenar de polígons.

El binomi crisi i augment de robatoris

"El binomi crisi i augment de robatoris no està demostrat", declara Giné. En la seva opinió, la crisi tampoc justifica l'increment que s'ha donat en delictes simulats -bàsicament robatoris. A tall d'exemple, al Baix Penedès s'han presentat set denúncies falses en tres mesos. Un cas que recentment ha tingut molt ressò és el d'un joier de Reus que va fer veure que li havien robat 262.000 euros en joies.

"En simulació de delictes hi ha alguns casos que efectivament podrien estar relacionats amb la crisi, però sobretot són persones que volen guanyar diners de forma ràpida i també ens hem trobat amb joves que pretenen aconseguir l'últim model de telèfon mòbil", diu Giné. "La tasca d'investigació que ens generen tots aquests delictes inventats ens aparta del dia a dia", lamenta l'intendent.

El furt, però, continua sent, segons Giné, el delicte "més preocupant" i "de més difícil resolució" per als Mossos. També s'han hagut de destinar molts esforços en altres problemàtiques generalitzades al territori tarragoní i català, com el top manta, la prostitució a la carretera i el robatori de coure. Els Mossos han tancat fins a cinc ferrovelleres al Camp. Algunes que han enxampat eren clandestines.

L'operatiu Grèvol i la corresponsabilitat

"El Camp de Tarragona és una zona segura, però no podem abaixar la guàrdia", afirma. Amb aquesta premissa, cada any, per Nadal, s'engega l'operatiu Grèvol, a fi de reduir la delinqüència, garantir la seguretat en la mobilitat i mantenir els nivells de convivència. La novetat d'enguany ha estat la tramesa de 6.000 mails al teixit associatiu i comercial català amb recomanacions sobre seguretat.

"No podem estar sempre pensant que la policia ho solucionarà tot, necessitem que el ciutadà s'impliqui i hi hagi la màxima corresponsabilitat", conclou. Desplegats al territori a final del 2008 i amb una plantilla de 1.407 mossos, la xifra és "satisfactòria" per a Giné, però si disposés de més agents l'aspecte que reforçaria seria en qualitat, per exemple, en protecció de menors.